Anar fent… que no és poc

Fa calor, molta calor. No he fet cap descobriment, en sóc ben conscient. El sol apreta de valent i fa pujar la temperatura del termòmetre de manera implacable. La gent es va deshidratant “pels puestos”, augmenta el consum d’energia elèctrica degut als aires acondicionats, gastem més aigua… tot sembla més caòtic quan pugen les temperatures, les cues de tràfic, les cues als bancs, els trajectes a peu. Tots patim els efectes de la calor… TOOOOOTS???? NOOOO!!!! Jo he conegut un superheroi que està per sobre de tots aquests problemes, que és capaç de dominar i controlar al seu gust la seva temperatura corporal. Ell és en Calorator!!!!

Ell m’ha explicat el següent: “ He mutat. Sí, sí, no és per fer conyeta no. Després de llargues meditacions internes i d’anys d’autoestudi de la relació cos-ment he aconseguit modificar els meus biorritmes vitals i sóc capaç de reduir-los o augmentar-los a la meva conveniència, podent estalviar d’aquesta manera el consum d’energia que genera el meu cos i que allibera en forma de calor. Em moc menys, respiro el que és imprescindible i aconsegueixo anivellar la meva temperatura interna per tal d’adaptar-me a l’externa. Tot és una qüestió mental.”

Ja ho veieu, en Calorator no pateix per les altes temperatures, ell s’ha adaptat als temps moderns. És un clar exemple de la teoria de l’evolució i fins i tot es podria arribar a assegurar que potser amb ell naixerà una nova evolució homínida, l’homo sapiens caloricus. A aquest homínid ja no l’espantarà el canvi climàtic ni l’esgotament de les energies ni tan sols un hivern nuclear perquè, simplement controlant els seus biorritmes s’adaptarà a les temperatures i les condicions climatològiques que esdevinguin.

Quina sort que tinc d’haver conegut en Calorator…

This entry was posted on 6 juliol 2009 at 6:05 pm and is filed under ficcions reals, Jo conec a..., Joan, que és maca la vida, superherois. You can subscribe via RSS 2.0 feed to this post's comments.

Etiquetes: calorator, superheroi