Gestos
Què difícil que es fa de vegades entendre a la gent i els seus comportaments. Què complicat pot suposar mirar de justificar els egos o l’enveja aliena, mirar d’argumentar conductes egosites de la gent en general, i més si a més és gent de la que t’estimes. Quan t’aprecies algú és perquè prèviament aquesta persona ha fet suficients mèrits per despertar en tu aquesta estima. Segur que en temps passats hi van haver mil històries per recordar, experiències viscudes en plural que van forjar aquella relació. Segur que hi ha anècdotes per recordar, situacions per riure i també per plorar, fins i tot moments intranscendents han cimentat aquesta estima. Milers de gestos amables, recíprocs i altruistes hauran estat habituals al llarg d’aquesta relació.
Però a vegades una sola acció s’ho pot carregar tot, una mala elecció individual pot condemnar una relació modèlica. I a partir d’aquí cada moment potser serà una nova ocasió per ignorar-se, per fer una mica més gran l’escletxa entre egos. Cada petit gest serà malintencionat i de ben segur que serà contraatacat amb una resposta potser desproporcionada. Ara ja s’han perdut els arguments i la veritat. Ara cadascú ha de mirar per ell mateix i mirar de fer le màxim mal possible a l’altre.
Perquè el món gira i gira inevitablemnte, i pel camí es va omplint de gestos, bons i dolents, que deixen cada història particular en una mera anècdota més dins l’absurd general.
Explore posts in the same categories: ficcions reals, Joan, paranoiesEtiquetes: gestos
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.
