L’edat de Crist
Dissabte va ser el meu aniversari. Fa 33 anys, en un diumenge de febrer de 1977 em vaig decidir a sortir. Néixer en diumenge diuen que ja és néixer cansat, però prometo que no ho vaig fer expressament, jo no n’era conscient. El cas és que van caient els anys inexorablement i me’ls vaig carregant a l’esquena sense massa remodiments ni temps per pensar que em faig gran. Però el fet que no tingui temps per pensar-hi no vol dir que no m’estigui fent gran i, el que potser és pitjor, que m’estic fotent vell!!! Sí, sí, el primer és reconèixer-ho, i els símptomes físics així ho indiquen. Però s’ha de ser agraït i per aquest motiu voldria dedicar unes línies a un company de viatge molt especial, que sempre ha estat amb mi i que ara demana pas a marxes forçades. Va per tu, amic cabell:
“I és que ara que encara no m’ha abandonat del tot vull acomiadar-me de la meva mata de pèl, aquesta que m’ha acompanyat durant més de 3 dècades, amb diferents mides i formes, però sempre fidelment arrapada a la meva closca. Ara cabell meu que comeneces a demanar l’emancipació és quan me n’adono de tots els bons moments que hem compartit. Sempre et tindré present quan repassi les fotografies de la infància i l’adolescència i fins i tot una miqueta més enllà. El meu cuir cabellut es va despoblant lenta però inevitablement, complint les regles més bàsiques de la genètica. Però no vull que tinguis pressa en marxar estimat meu, pots quedar-te amb mi tot el temps que vulguis. Fins i tot si vols pots repoblar naturalment el meu cap i reviure temps passats d’abundància i generositat pilosa. Per la meva banda no posaré impediments en la teva decisió, sigui quina sigui. Si vols abandonar-me del tot ho entendré i em conformaré amb el meu nou status de calb, encara que la meva alegria seria que mai m’abandonis del tot i tenir-te sempre present, lluint-te orgullós per més blanc que et tornis. Tu tens la paraula esimat cabell.”
Així doncs, en aquest any en el que entro, l’any de la simbòlica xifra dels 33, aniré acomiadant-me amb temps de tots els trets distintius de la meva joventut i aniré donant la benvinguda a la segona edat. Perquè per molt jove que un es senti, hi ha una sèrie de trets físics que et van indicant el camí cap a la maduresa… la maduresa… la creu de tots!!!!
Explore posts in the same categories: aniversaris, ficcions reals, Joan, que és maca la vidaEtiquetes: aniversari, caiguda cabell, comiat, l'edat de Cristo
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.
