2011, un any que m’ha passat volant
Com acostuma a ser habitual quan s’arriba al final d’un període, va sent hora de fer balanç d’aquest any que deixem enrera. El 2011 ha estat per mi un any ràpid, en el sentit més literal, ja que pràcticament ni m’he n’he adonat i ja s’està acabant.
Això té la seva part posititiva, quan les coses em passen ràpid vol dir que he fet moltes coses i pràcticament no he tingut temps d’avorrir-me, vol dir que tinc il·lusions i metes per les que lluitar, que tinc amics als que ajudar, amb els que puc riure i plorar, persones a les que estimar incondicionalment, vides per omplir… de fet així ha estat, l’any que ara deixem m’ha suposat un cúmul de sentiments, a vegades positius i a vegades no tant, m’ha suposat tornar-me a il·lusionar amb la propera arribada del Sergi, el que serà el meu segon fill.
Però l’any 2011 que estem a punt de deixar també m’ha exigit a molts nivells, tant laboral com personalment, m’ha demanat grans dosis de reflexió i de comprensió, en el sentit més ampli que us pogueu imaginar, i precisament per això m’ha desgastat en molts sentits, sobretot mentalment. Cada vegada més necessito desconectar de tots i de tothom i tenir algun temps per mi i únicament per mi, necessito trobar-me a mi mateix, perquè moltes vegades sento que no hi sóc i fins i tot em costa reconèixer-me. Busco inspirar-me, busco complicitats perdudes, trobar refugi a les meves pors, trobar-me a mi mateix…
Clar que si fem cas als maies i sobretot al seu calendari, l’any 2012 és l’últim de la civilitació humana tal com l’entenem, així que és qüestió d’aprofitar-lo. A mi personalment no em va gaire bé que s’acabi el món precisament ara, però ja intentaré enraonar amb algun descendent dels maies a veure si arribem a algun tipus d’acord per signar una pròrroga… ja us aniré informant.
Però vull fer balanç positiu de l’any que deixo i sobretot vull pensar que l’any 2012 serà millor, neixerà el meu fill i vull que sigui un any especial i important per mi i per tots els que m’importeu. Així que tots plegats farem el que calgui perquè sigui així.
Fem del 2012 un any ben especial. Feliç any nou!!!!
Like this:
This entry was posted on 30 desembre 2011 at 8:50 am and is filed under embaràs, familia, Joan, que és maca la vida. You can subscribe via RSS 2.0 feed to this post's comments. You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.
